CONSELLS
Els nostres consells de salut
Els millors consells de salut pel teu dia a dia. Aquí trobaràs com millorar les teves rutines, consells i molt més

Roncar
Molta gent ronca. En molts casos no es coneix la causa, però en altres sí, per exemple, per problemes a la gola o al nas (pòlips, desviació del septe nasal o sinusitis). En els nens, les vegetacions també produeixen soroll quan es respira.
De vegades, el ronc pot ser un signe d’apnea del son, una malaltia que pot causar problemes greus i fins i tot accidents de conducció i laborals, ja que provoca somnolència durant el dia.
Se sospita aquesta malaltia si:
- La teva parella et diu que la teva respiració s’interromp durant el son i et quedes sense respirar més de 10 segons i això es repeteix durant la nit.
- Tens molta son durant el dia. Et quedes adormit llegint, mirant la tele i fins i tot al cotxe aturat uns minuts.
- Estàs sempre de mal humor. T’enfades per tot.
- Et sents deprimit i cansat, o tens mal de cap quan et lleves.
Si et passa això, és molt probable que el teu metge et aconselli fer algunes proves (exploració de nas, boca, paladar, gola i coll, així com una polisomnografia). Si les proves detecten una causa hauràs de prendre les mesures correctores apropiades que t’indicarà el teu metge.
Com deixar de roncar
Alguns consells generals per evitar els roncs són:
- Evita la vida sedentària i realitzar exercicis diaris.
- Si tens sobrepès, aprimar pot ajudar, però les persones primes també poden roncar.
- Evita l’ús de tranquil·litzants i antihistamínics abans d’anar a dormir.
- No consumeixis begudes alcohòliques abans d’anar a dormir.
- No facis grans sopars abans d’anar a dormir.
- Dorm preferentment de costat millor que cap per amunt.
- Les tires nasals (flexibles) poden ajudar quan la causa dels roncs és la congestió nasal. Es col·loquen en les aletes del nas per obrir les vies respiratòries i facilitar el pas de l’aire. Es poden trobar a la farmàcia en diferents mides.
- També hi ha esprais anti-roncs, que es polvoritzen fins al fons de la gola i són útils en cas d’irritació de la mucosa o en ambients molt secs.
-
Consulta amb el teu farmacèutic / a, que podrà aconsellar-te el millor per a tu.
Font: Guía práctica de salud SemFyC

Excesos Nadalencs
Tot i que cada any ens fem el propòsit de no cometre excessos per Nadal, mai ho aconseguim; és missió impossible. Però, què podem fer per tornar a la normalitat?
Després dels excessos dels àpats nadalencs, el nostre organisme sol quedar saturat de greixos, proteïnes i calories. Hi ha maneres de depurar-lo sense fer dietes dràstiques; es tracta només de posar-nos a punt.
El més important, una dieta adequada:
Durant un dia o dos es pot fer una dieta depurativa a base de brou de verdures combinat amb hidrats de carboni que compensin l’excés de greix i proteïna. Amb aquesta dieta, s’aconsegueix donar un repòs digestiu i metabòlic a fetge, pàncrees i estómac. No és una dieta per perdre pes, sinó que s’aconsegueix no guanyar o guanyar molt poc, tot i els excessos gastronòmics dels darrers dies.
Els experts en nutrició desaconsellen que només prenguem fruita al llarg d’un dia. És millor moderar les racions i fer una dieta correcta, però que inclogui hidrats de carboni per mantenir els nivells suficients de glucosa que necessita el nostre organisme.
Aquests són alguns consells dietètics que ens poden ajudar a recuperar la normalitat:
- Menja fruites i verdures, si són fresques millor. T’ajudaran a mantenir una bona flora intestinal. L’api ajuda a netejar l’aparell digestiu i facilita la digestió dels hidrats de carboni. En el cas de les fruites, la llimona funciona molt bé com desgreixant, ja que fa els àpats més digestives, i la pinya activa el nostre metabolisme i ajuda a eliminar greixos.
- Passa’t a les infusions. Durant uns dies intenta deixar de banda el cafè o reduir-ne el consum. Hi ha infusions per a tots els gustos i amb múltiples propietats.
- Menja més peix i carns lleugeres, i busca les peces més magres.
- Beu molta aigua. Hidratar-se bé és fonamental.
- Si t’has passat amb l’alcohol, és molt recomanable començar el dia amb un bon suc de fruites desintoxicants (com el de tomàquet), i a mig matí i a mitja tarda, prendre sucs depuratius (de taronja, papaia o pinya).
- Els aliments rics en fibra també serviran per ajudar-te en l’evacuació, així com a “desinflar” el ventre.
- Les amanides crues són riques en enzims que ajudaran a una millor digestió.
L'exercici també ajuda:
Però no tot es soluciona fent una dieta sana. Cal no oblidar-se de fer exercici físic. Caminar una hora al dia pot ser una bona manera, fàcil i que no requereix molt esforç. A més, no té perquè ser seguida, pots repartir en dues tandes de mitja hora. També pots proposar-te pujar i baixar les escales a peu en lloc d’agafar l’ascensor. Tot això t’ajudarà a mantenir el cos tonificat així com a millorar la digestió.
I si t’animes, hi ha també nombrosos exercicis específics per fer a casa o al gimnàs, per reduir el greix a la panxa, a les cartutxeres i als glutis.
Fonts: Sociedad Española de Dietética y Ciencias de la Alimentación; Fundación Española de la Nutrición

Dormir millor
Els trastorns del son són molt habituals en la població, de manera que són moltes les persones que presenten problemes per agafar el son o tenen períodes de son poc reparador. No obstant això, la pandèmia actual de COVID-19 ha empitjorat o ha fet aparèixer en alguns casos els problemes de son. Per millorar la qualitat de la son es poden seguir els següents consells, tot i que hem de puntualitzar que aquest procés necessita cert temps per obtenir resultats.
Consells per dormir millor:
1-Rutina
És important mantenir una rutina en la qual es marquin clarament els horaris per menjar, rentar-se, vestir-se i evidentment dormir. És convenient marcar un temps per poder relaxar-se abans d’anar a dormir.
- El llit
No s’ha de fer servir el llit per treballar (amb l’ordinador o la tauleta). El llit ha de reservar-se per dormir i / o descansar.
3- Llum natural
La llum natural ajuda a regular el son, per la qual cosa s’hauria de estar, al menys, 2 hores diàries exposat a la llum natural.
4-Pantalles
S’ha d’evitar l’ús de pantalles (tauletes, ordinadors, telèfons mòbils) com a mínim una hora abans d’anar a dormir.
5- Migdiada
Si es fa la migdiada, ha de ser màxim de 30 minuts sempre que aquesta us generi benestar. Si us desperteu de la migdiada amb sensació de ensopiment i amb dificultat per reiniciar l’activitat diària, és recomanable no realitzar-la.
6- Alimentació
L’alimentació és un altre dels punts que s’han de cuidar Una dieta sana ajuda a millorar el son.
7- Activitat física
L’activitat física regular té grans beneficis no només per al son, sinó a tots els nivells, de manera que s’ hauria de fer algun tipus d’exercici diàriament.
8- Tècniques de relaxació
En algunes persones, les tècniques de relaxació poden ser útils per millorar el son. Si aquest és el vostre cas, és recomanable que les inclogueu a la rutina diària.
9- Notícies
No és recomanable la sobrecàrrega de notícies, especialment si aquestes són negatives, estressants o que generin ansietat. Mantenir-se informat és útil, però en la mesura justa.
- Infusions i tisanes
Les infusions i tisanes són remeis naturals que poden ajudar a dormir millor. Les més habituals són les de valeriana, til·la i camamilla. Es poden incloure en la rutina una mica abans d’anar a dormir.
Si teniu problemes per dormir, o el vostre son no és prou reparador, no dubteu en demanar consell al vostre farmacèutic.
Fonts: Sleep Foundation. Sleep Guidelines During the COVID 19 Pandemic. 2020
Dodson ER, Zee P C. Therapeutics for Circadian Rhythm Sleep Disorders. Sleep Med Clin. 2010 December; 5(4): 701 715.
Auger RR, Burgess H, Emens J.S, Deriy L.V, Thomas S.M, Sharkey K.M. Clinical Practice Guideline for the Treatment of Intrinsic Circadian Rhythm Sleep Wake Disorders. An Update for 2015. Clin Sleep Med 2015 ;11(10):1199 1236

Caigudes
Entre la gent gran les caigudes són freqüents i de vegades greus. Moltes caigudes podrien evitar-se amb només canviar alguns aspectes de la seva vida diària.
Consells:
- Millori el seu estat físic. Faci exercici de forma regular, adaptat a les seves capacitats. Els exercicis de resistència o l’entrenament amb peses poden ajudar a enfortir les cames febles i així millorar l’estabilitat quan camini. El tai-txi i els exercicis d’equilibri, com aguantar-se sobre un sol peu, ajuden a millorar l’equilibri corporal.
- Eviti en el possible l’ús de medicaments per dormir o tranquil·litzants.
- Faci servir el bastó o el caminador si té problemes per caminar.
- Tingui cura dels seus peus. Utilitzi calçat amb taló baix i sola de goma que no rellisqui. Eviti les sabatilles obertes pel taló.
- Revisi periòdicament la visió: l’ús d’ulleres específiques ajuda a prevenir algunes caigudes. També ho pot fer el tractament del glaucoma o les cataractes, factors que limiten la capacitat visual.
Faci més segura la seva llar:
- Il·lumini bé la seva casa, especialment passadissos i escales. Situï els interruptors de l’enllumenat de manera que siguin fàcilment accessibles. També es poden utilitzar detectors de moviment per encendre la llum o llums que s’encenen simplement amb tocar-les.
- Retiri dels passadissos els cables, mobles, ornaments, etc., que dificultin el pas.
- Eviti els terres relliscosos. Tregui les catifes o enganxi-les bé a terra.
- Instal·li barres de suport al vàter, banyera o dutxa. Posi una estoreta antilliscant a la banyera.
- A la cuina, tot hauria d’estar a l’abast; eviti haver d’enfilar-se a cadires o tamborets.
- Quan pugi i baixi escales utilitzi sempre el passamans.
- No s’aixequi del llit bruscament: romangui assegut uns minuts abans de posar-se dret.
- No s’enfili a escales de mà o mobles.

Què és la COVID-19?
La COVID-19 és la malaltia infecciosa causada pel coronavirus descobert recentment a Wuhan (Xina).
Com es pot contraure la infecció?
Segons s’ha pogut observar fins ara, sembla que es transmet per contacte directe amb les secrecions respiratòries que es generen amb la tos o l’esternut d’una persona malalta. Aquestes secrecions cauen sobre els objectes i superfícies que envolten a la persona, de manera que altres persones poden contraure la COVID-19 si toquen aquests objectes o superfícies i després es toquen els ulls, el nas o la boca. També es poden contagiar si s’inhalen les secrecions que hagi escampat una persona amb COVID-19 en tossir, estornudar o exhalar.
Pot transmetre’s per l’aire?
Tot apunta que el virus es transmet principalment per contacte amb les gotes respiratòries expulsades amb la tos o l’esternut.
Quins són els símptomes de la COVID-19?
Els símptomes més comuns, que afecten al 80% de les persones, són lleus, i són similars als d’una grip: malestar general, febre o tos. En els casos moderats pot produir sensació de falta d’aire i, en els més greus, la infecció pot causar pneumònia i altres complicacions.
Quins són els grups de major risc?
Els grups de major risc són les persones d’edat avançada i les persones amb malalties cròniques, com són les cardiovasculars, diabetis, cardíaques o pulmonars, o amb immunitat reduïda.
Què puc fer per protegir-me?
Per prevenir el virus, cal que apliqueu les mesures genèriques de protecció davant de qualsevol malaltia respiratòria:
- Renteu-vos les mans freqüentment (amb aigua i sabó o solucions alcohòliques 70%), especialment després del contacte directe amb persones malaltes o el seu entorn.
- Tapeu-vos la boca i el nas amb mocadors d’un sol ús o amb la cara interna del colze en el moment de tossir o esternudar i renteu-vos les mans de seguida (amb solucions alcohòliques 70% o amb aigua i sabó).
- Eviteu tocar-se els ulls, el nas i la boca. Les mans toquen moltes superfícies i poden recollir virus. Un cop contaminades, les mans poden transferir el virus als ulls, el nas o la boca.
- Eviteu el contacte proper (almenys una distància de dos metres) amb persones que pateixen infeccions respiratòries agudes i presenten tos, esternuts o expectoracions, i no hi compartiu les pertinences personals.
- Eviteu compartir menjar i estris (coberts, gots, tovallons, mocadors, etc.) i altres objectes sense netejar-los degudament.
S’ha de prendre alguna mesura especial amb les mascotes?
No s’han de prendre precaucions especials amb els animals a Estat espanyol, ni amb els aliments, per evitar aquesta infecció. Fins ara no hi ha proves que un gos, un gat o qualsevol mascota pugui transmetre la COVID-19.
Què he de fer si he tornat d’una zona especialment afectada?
Si el vostre estat general és bo, podeu fer vida normal, complint les mesures de confinament imposades i limitant les sortides a les situacions previstes per les darreres mesures adoptades.
Tot i així, vigileu el vostre estat de salut durant els 14 dies posteriors al viatge i, si presenteu símptomes com malestar general, tos, febre o sensació de falta d’aire, aviseu als serveis sanitaris. És important que els informeu sobre el viatge que acabeu de fer i sobre els símptomes que teniu.
Hi ha algun tractament per a la COVID-19?
De moment no hi ha medicaments que puguin prevenir o curar la COVID-19, encara que alguns remeis tradicionals podem alleujar els símptomes. Els antibiòtics no son eficaços perquè la malaltia està causada per un virus. Tampoc hi ha encara cap vacuna, tot i que s’estan realitzant estudis per provar-ne algunes.

Tenir cura del cabell a l’estiu
Arriba l’estiu i amb ell, el sol i els banys al mar i a la piscina.
En general, quan ens exposem al sol, sabem que cal protegir la nostra pell dels raigs solars, però freqüentment se’ns oblida que el cabell també pateix amb el sol, ja que els raigs ultraviolats afecten la queratina, una de les principals proteïnes del cabell i responsable de la brillantor i del color del nostre cabell, provocant deshidratació, decoloració, sequedat i pèrdua de brillantor.
D’altra banda, l’aigua salada, així com el clor i altres substàncies de l’aigua de les piscines, també afecten les propietats característiques del cabell i el tornen fràgil i trencadís.
Com podem protegir el cabell?
- De la mateixa manera que seleccionem roba adequada per protegir-nos del sol i la calor, també hem d’utilitzar una gorra o un mocador per cobrir el cabell.
- A més del fotoprotector per a la pell, és recomanable utilitzar un fotoprotector capil·lar adequat. Avui dia hi ha al mercat nombrosos productes eficaços, com els protectors en esprai, els xampús amb filtre solar o les mascaretes protectores.
- Dutxar-se i esbandir-se el cabell després de cada bany és fonamental per eliminar totes les restes químiques de l’aigua de la piscina, o el salnitre de l’aigua de mar.
- És recomanable rentar-se els cabells amb el xampú indicat pel dermatòleg i, si cal, utilitzar una crema suavitzant que contribueixi a la hidratació.
- És convenient preparar els cabells per a l’estiu amb un pentinat còmode i un cabell més aviat curt. Tallar les “puntes” abans de començar les vacances ajuda a mantenir la fibra capil·lar en bon estat, evitant que estigui oberta o trencada quan ens exposem al sol, la qual cosa acceleraria la deshidratació dels cabells.
- És millor no utilitzar assecadors i planxes, ja que contribueixen a fer malbé el cabell. És preferible deixar que s’assequi a l’aire, després d’haver-lo rentat i condicionat bé.
- Consulta el teu farmacèutic/a, que et podrà recomanar els millors productes per al teu cabell.
Fonts: Fundación Piel Sana; https://www.capilarea.com/cuidar-tu-cabello-en-verano

L’anèmia ferropènica
És la variant més freqüent d’anèmia, ja que afecta un 2-5% d’homes i dones adults en els països desenvolupats. La incidència pot arribar al 10% en el cas de les dones en edat fèrtil.
L’anèmia es produeix quan l’hemoglobina, component principal dels glòbuls vermells, es troba en quantitats menors del normal. Les causes fonamentals són el sagnat gastrointestinal i, en les dones, les pèrdues de sang per regles abundants. Durant l’embaràs, és freqüent l’aparició d’anèmia. De fet, fins a un 80% de dones gestants sense aportació suplementària de ferro tenen manca de ferro, especialment a partir del segon trimestre d’embaràs.
És molt estrany que aquesta anèmia es produeixi per menjar poc o malament (excepte en nens i dones embarassades), però pot aparèixer en les persones que segueixen una dieta vegetariana estricta.
Els símptomes que produeix l’anèmia són, fonamentalment, cansament, pal·lidesa, irritabilitat, fragilitat i caiguda de cabells, fragilitat de les ungles, i nafres als llavis.
El tractament principal de l’anèmia ferropènica es basa en l’administració de ferro, sigui a través de la dieta o mitjançant administració oral de suplements de ferro.
Ferro a la dieta
- El ferro contingut en aliments d’origen animal s’absorbeix millor que el d’origen vegetal. Per això, és recomanable augmentar l’aportació de carns vermelles, peix i rovell d’ou, a més de llegums, cereals i hortalisses.
- És aconsellable acompanyar els llegums amb aliments rics en vitamina C (tomàquet, pebrot) o amb proteïnes per afavorir l’absorció de ferro. També s’afavoreix l’absorció de ferro en una amanida si s’acompanya de germinats.
- Convé reduir el consum de greixos: nata, xocolata, formatges grassos, carns grasses, embotits, brioixeria i rebosteria.
Suplements de ferro
- Els medicaments amb ferro s’han de prendre de forma constant i durant 3-4 mesos almenys per curar l’anèmia i omplir els dipòsits de ferro de l’organisme.
- El ferro és millor prendre’l amb l’estómac buit i, si és possible, acompanyat de vitamina C (suc de taronja). Si et produeix molèsties d’estómac, pren-lo amb o després dels àpats.
- No el prenguis amb llet ni amb els medicaments anomenats antiàcids perquè passa menys quantitat a la sang.
- El ferro produeix femta de color negre, i també pot provocar restrenyiment.
Font: Guía práctica de salud SemFyC

Farmaciola de viatge
Les vacances ja són aquí i encara que és període per “desconnectar” de la rutina diària, no hem d’oblidar que poden aparèixer petits problemes mèdics. Per això, hem de preparar i portar-nos una farmaciola de viatge.
Per poder preparar-ho, abans ha de tenir clar:
-Quina és la destinació i la durada del viatge
-Si vas sol o acompanyat, i en aquest cas, ¿amb nens i / o gent gran?
-Quines activitats físiques realitzaràs
-A quina distància estaràs del centre mèdic més proper
Els medicaments que pots necessitar portar-te, depenent de la destinació, són:
-Analgèsic / antipirètic per baixar la febre o calmar el dolor, per ex. àcid acetilsalicílic, paracetamol i / o ibuprofè. Algun es troba en formes masticables i facilita la seva ingestió en cas de no aconseguir aigua potable fàcilment.
-Antimalàric.
-Pomada amb corticoides, per a les reaccions al·lèrgiques de la pell.
-Antihistamínic oral per a reaccions al·lèrgiques més generalitzades.
-Antidiarreic.
-Sobres de rehidratació oral (fórmula de l’OMS, es venen en farmàcies) per diarrees i vòmits forts.
-Algun antibiòtic d’ampli espectre, per a infeccions (amoxicil·lina o ciprofloxacina).
-Medicament contra el mareig, si vas a fer trasllats especials.
-Gotes oculars emol·lients.
-Descongestionant nasal.
-Pastilles potabilitzadores d’aigua i / o comptagotes o ampolleta amb una mica de lleixiu alimentària.
-Pólvores de talc per evitar els fongs en les zones de la pell més humides (aixelles, peus …).
-Repel·lent d’insectes, insecticida.
-Tovalloletes humides, o amb colònia i / o mocadors de paper per a la neteja extraordinària de mans o estris, llaunes, etc.
-Preservatius per evitar malalties de transmissió sexual (entre d’altres la SIDA).
-Cremes de protecció solar.
-El necessari per a una cura d’urgència: gases estèrils; cotó hidròfil; benes de fixació elàstica, tiretes, esparadrap; tisores de punta rodona i pinces; aigua oxigenada i alcohol 96º; tovalloletes antisèptiques, guants de cura estèrils; antisèptic.
No oblidis portar la targeta sanitària individual i el document de desplaçats per si fos necessari rebre assistència mèdica al lloc de vacances.
A més, no has d’oblidar la medicació que utilitzes habitualment com la píndola anticonceptiva, les injeccions d’insulina (recordeu-vos també de portar una nota del teu metge en la qual s’expliqui la necessitat d’adquirir xeringues i agulles), l’inhalador per l’asma, unes ulleres de recanvi i els líquids per netejar les lents de contacte.
Consells generals
És recomanable portar els medicaments en l’equipatge de mà per a evitar el risc de pèrdua durant el viatge. També es pot facturar un duplicat dels medicaments per tenir-los assegurats en cas de pèrdua o robatori. Procura portar una quantitat sobrant de la teva medicació habitual per poder fer front a un període llarg per si sorgeix qualsevol eventualitat.
Recorda que per a qualsevol dubte o aclariment que necessitis, pots consultar amb el teu farmacèutic.
Fonts: Portal de salut de la Comunitat de Madrid; Guia de Prevenció-Salut. Sanitas

Beneficis de la fruita
Els aliments, la dieta i la nutrició tenen un important paper en el manteniment de la salut i en la prevenció de moltes malalties, fins i tot abans del naixement, encara que sovint no en siguem conscients.
Els beneficis de les fruites són:
- Aporten varietat i quantitat de vitamines i minerals, principalment vitamina C (cítrics, fruites tropicals, meló i maduixes).
- Aporten provitamina A en forma de betacarotenoides (meló, albercoc, préssec, nectarina, caqui, mango, nespra, fruites de bosc i en menor proporció, vitamines del grup B).
- Hidraten l’organisme ràpidament.
- Ajuden al correcte funcionament de l’aparell digestiu.
- Faciliten el drenatge de líquids perquè són diürètiques i depuradores de l’organisme.
- Aporten fibres vegetals solubles.
- No aporten greixos.
Com a part d’una dieta saludable baixa en greixos, sucres i sodi, l’OMS recomana consumir més de 400 grams de fruites i verdures al dia per millorar la salut general i reduir el risc de determinades malalties no transmissibles.
Consells
- Menja 2-3 fruites mitjanes cada dia
- Guarda les fruites a la part inferior de la nevera, sense rentar ni pelar
- Neteja i prepara les fruites sempre just abans del seu consum
- Consumeix fruita de temporada
En el calendari que veus a continuació, podràs trobar algunes de les fruites més habituals i podràs saber quina és la millor època de l’any per menjar-les.
Font: OMS, Sociedad Española de Nutrición, zonahospitalaria.com

Alimentació i cervell en edat adulta
La salut depèn de les petites decisions diàries, és a dir de l’estil de vida, i entre elles, les que més relacionades estan amb la salut són l’alimentació i l’exercici.
A mida que envellim, el cervell s’encongeix i perdem cèl·lules cerebrals, la qual cosa pot afectar l’aprenentatge i la memòria. La dieta mediterrània ha demostrat tenir un efecte positiu en la salut cerebral.
La dieta mediterrània inclou prendre grans quantitats de fruites, verdura, oli d’oliva, mongetes i cereals, com blat i arròs, quantitats moderades de peix, productes lactis i vi, i una quantitat limitada de carn vermella i d’aus de corral. Menja de forma equilibrada i sense excessos, seguint una dieta mediterrània.
A partir dels 65 anys
És imprescindible assegurar l’adequat consum d’aigua. En aquest sentit, l’enciam és un dels aliments més rics en aigua. També cal portar una dieta rica en fibra a causa de la disminució de l’activitat física i la possible pèrdua de funció de l’intestí.
A més a més, és important afavorir l’absorció d’aquells nutrients que més dèficit presenten en aquestes edats: aliments rics en ferro, en vitamina C, en calci i vitamina D. Per això, caldria incloure diàriament en la dieta, fruites, fruits secs , llegums, cereals integrals i verdures.
Les vitamines del grup B són les que més influeixen perquè tant el cervell com tot el sistema nerviós funcionin correctament. A més d’aquestes, també són importants els minerals (com el magnesi) i els àcids grassos insaturats. Alguns dels aliments rics en aquests nutrients són la fruita seca com anacards, civada, ametlles i pinyons.
També s’ha d’evitar el consum excessiu de sucre i d’alcohol.
Per ajudar a una bona salut cerebral
Cal mantenir-se físicament actiu, realitzant diàriament exercici moderat, que a més d’enfortir el teu cos, t’ajudarà a enfortir les àrees cerebrals relacionades amb la memòria i l’aprenentatge.
Els suplements de vitamines i minerals poden ajudar a millorar els nivells d’aquests quan estan disminuïts. Demana consell al teu farmacèutic.
Font: Sociedad Española de Nutrición

COP DE CALOR
Tots esperem l’arribada de l’estiu per poder gaudir de la natura o prendre el sol i banyar-nos en platges i piscines. No obstant això, quan la calor és molt intensa, poden originar-se situacions de risc per a la nostra salut. Les situacions de major risc són:
- Temperatures superiors als 36 graus, mantingudes durant diversos dies seguits, amb nits molt caloroses gairebé sense descens de temperatura.
- Elevada humitat en l’ambient.
- Dies sense vent que dificulten la ventilació.
- Habitatges molt calorosos, amb poca ventilació.
- Fer exercici físic o treballs pesats, exposats durant moltes hores a un excés de calor.
Què és un cop de calor?
Perquè el cos humà funcioni correctament, ha de mantenir una temperatura corporal mitjana propera als 36,8 ºC. Per mantenir una temperatura adequada, quan fa molta calor, el cos es veu obligat a posar en marxa els seus mecanismes de defensa per dissipar la calor sobrant. El problema és que la seva capacitat per eliminar calor -a través de mecanismes com la suor, que permet refredar la pell- és limitada. Pot ocórrer llavors que la temperatura corporal s’elevi per sobre del que és normal, provocant un mal funcionament general de tots els sistemes del cos.
Les persones que es poden veure més afectades pel cop de calor són els nadons, la gent gran, els malalts crònics, les persones amb sobrepès i els esportistes.
Quins són els símptomes?
En un primer moment, els símptomes més habituals són mal de cap, marejos, nàusees i vòmits. Posteriorment, poden aparèixer altres símptomes, com rampes, elevació de la temperatura corporal (en 10-15 minuts pot pujar fins als 40º), convulsions, i fins i tot alteració de la consciència o desorientació.
Com prevenir un cop de calor?
Per evitar un cop de calor, és important seguir 4 consells bàsics:
- Mantenir una correcta hidratació, bevent 2-3 litres d’aigua diaris.
- Realitzar àpats lleugers i sense consum d’alcohol.
- Vestir roba lleugera i mantenir els ambients ventilats.
- No realitzar activitats físiques en les hores de màxima calor.
Què fer davant un cop de calor?
El cop de calor és una situació de gravetat que requereix una intervenció mèdica urgent. No obstant això, si no és possible demanar ajuda o mentre aquesta arriba, es poden prendre algunes mesures:
- Dur a la persona afectada a un lloc amb ombra i el més fresc possible.
- Col·locar-la en posició semiasseguda, amb el cap aixecat per afavorir la respiració i que pugui entrar aire.
- Tractar de reduir la temperatura corporal, traient-li una mica de roba, donant-li aire amb un ventall o un ventilador, i aplicant compreses d’aigua freda al front, el clatell, el coll i altres parts del cos.
- Donar-li a beure aigua fresca a petits glops (no de cop) per rehidratar-la.

Mal alè
El mal alè, o halitosi, és una condició desagradable que pot ser intermitent o persistent.
Existeixen moltes causes per a l’halitosi. En el 85-90% dels casos és deguda a les restes de menjar que queden entre les dents, al voltant de les genives i a la llengua i que, quan es descomponen, poden causar el mal alè de la teva boca. A més, les restes d’aliments contribueixen a incrementar els bacteris a la boca, que poden originar malaltia a les genives i dents, la qual cosa, al seu torn, produeix mal alè.
Una altra causa de mal alè és la boca seca, ja que, en produir menys saliva, la boca no pot netejar-se per si mateixa i eliminar les restes de menjar. També alguns aliments, el cafè, l’alcohol i el tabac afecten l’alè.
Finalment, encara que amb menor freqüència, l’halitosi també pot estar causada per algunes condicions mèdiques, com una infecció gastrointestinal, de coll o bronquial.
Com lluitar contra el mal alè?
La millor manera de lluitar contra el mal alè és seguir una bona rutina d’higiene bucal:
- Renta’t bé les dents després de cada àpat, passant el raspall entre les dents i sobre les genives. Fes servir pasta dental amb fluor.
- Fes servir també el raspall dental per netejar amb suavitat la superfície de la llengua.
- Fes servir seda dental almenys un cop al dia per eliminar les partícules de menjar atrapades en zones de difícil accés entre les dents.
- Pots utilitzar un col·lutori bucal, mantenint-lo dins de la boca més de 30 segons abans de escopir, tot i que has de saber que no produeix un efecte durador sobre el mal alè.
- Si fas servir dentadura postissa, treu-te-la durant la nit, raspalla-la i mantingues-la en una solució desinfectant tota la nit.
Altres mesures que pots adoptar són:
- Menja fruita i vegetals cada dia.
- Evita els aliments que poden causar mal alè (ceba, all, embotit), les begudes amb alcohol i el cafè.
- Deixa de fumar. Fumar o mastegar tabac fan que l’alè faci mala olor i pot tacar les dents.
- Si tens la boca seca, beu aigua, llepa caramels de menta sense sucre o mastega xiclet sense sucre.
- Consulta a la teva farmàcia de confiança, on podran aconsellar-te sobre els millors productes per a la higiene bucal.

Mussol
Un mussol és una inflamació d’una de les glàndules de la parpella com a conseqüència de la seva infecció. La glàndula s’omple de pus i creix a poc a poc, formant un bony vermell. No sol ser greu, però sí que pot arribar a resultar molt molest: provoca coïssor, sensació de cos estrany, llagrimeig, sensibilitat a la llum i, fins i tot, dolor. Pot ser intern o extern, depenent de la glàndula afectada. Els mussols interns són més grans i fan més mal.
En general, el mussol desapareix a poc a poc o es buida per si sol, de manera que la majoria no necessiten tractament i es curen en unes 2 setmanes.
Què puc fer?
Tot i que els mussols solen desaparèixer per si mateixos, pots adoptar algunes mesures que afavoreixin la seva desaparició:
- L’aplicació de calor pot accelerar el procés ja que contribueix a la dilatació de les glàndules de les parpelles inflamades i, amb això, el drenatge del mussol. Per aquesta raó, és recomanable realitzar una bona neteja palpebral amb compreses tèbies a la zona, acompanyant-la d’un massatge suau.
- Renta’t bé les mans abans i després de tocar l’ull afectat.
- No comparteixis tovalloles o mocadors mentre tinguis el mussol.
- Mai l’espremis, ja que sol rebentar per si sol. El pus acumulat surt i el mussol es cura sense deixar seqüeles.
- Si el mussol no millora, si a més de la parpella també està vermell l’ull o tens febre, o si tens problemes de visió, ves a veure el teu metge. A vegades és necessari un tractament amb pomades amb antibiòtics i esteroides.
Es pot prevenir?
Si tens mussols amb freqüència, pots adoptar les següents mesures:
- No utilitzis lents de contacte ni maquillatge a l’ull afectat fins que estigui curat.
- Renta’t molt bé les mans abans de tocar la pell al voltant de l’ull.
- Mantingues una bona higiene de les parpelles.
- Aplica compreses tèbies tan bon punt identifiquis un signe d’aparició d’un mussol. De vegades es pot tallar la seva evolució des de l’inici.
Font: : Instituto de Microcirugía Ocular (IMO); Guía Práctica de Salud SemFyC.

Reflux gastroefàgic
El reflux gastroesofàgic consisteix en el pas sense esforç del contingut de l’estómac cap a l’esòfag. Succeeix de manera natural a totes les persones, però en ocasions és tan freqüent o intens que pot constituir un problema de salut. L’àcid de l’estómac és molt fort i irrita l’esòfag, produint una sensació de cremor o acidesa des de l’estómac cap amunt, que pot arribar fins i tot a la gola.
Què puc fer?
- Evita els menjars abundants. Menja amb més freqüència, però en quantitats més petites.
- No et fiquis al llit fins a 2-3 hores després dels àpats.
- Si la cremor o l’acidesa augmenten a la nit, intenta elevar la capçalera del llit uns 15-20 cm, per dormir amb la part superior del cos una mica incorporada.
- Evita els aliments que poden provocar cremor, com xocolata, cafè, te, alcohol, begudes gasoses, sucs de llimona i taronja, pebre i aliments grassos.
- No fumis i cuida el teu pes.
- Hi ha alguns medicaments que poden ajudar-te, depenent de la intensitat i freqüència de les molèsties. De vegades serà suficient prendre antiàcids quan aparegui la cremor.
- Consulta al teu metge si la cremor és molt freqüent, presentes cremor com a efecte secundari dels medicaments, no aconsegueixes millora amb la medicació que t’han indicat, tens dificultat per empassar (especialment els sòlids), tens ronquera o afonia, o si perds pes o la gana bruscament.
Font: Guía Práctica de Salud SemFyC; Sociedad Española de Gastroenterología y Hepatología

Rinitis al·lèrgica
La rinitis al·lèrgica és una inflamació crònica de la mucosa nasal com a conseqüència d’una al·lèrgia al pol·len (de plantes, arbres i arbustos), àcars (pols domèstica) o altres partícules que es troben a l’ambient (per exemple, pell o pèl d’animals).
- Pot aparèixer en qualsevol moment de la vida, encara que sol començar a partir dels 5-6 anys i els seus símptomes tendeixen a disminuir a partir dels 40 anys.
- Pot aparèixer només a la primavera o durant tot l’any. De forma freqüent la rinitis al·lèrgica s’associa a la conjuntivitis.
- Poden afectar-se els bronquis i ser causa d’asma al·lèrgica. També es pot associar a dermatitis atòpica i al·lèrgia a aliments.
Símptomes
Els símptomes de la rinitis al·lèrgica són similars als d’un refredat comú (esternuts, mucositat abundant i obstrucció nasal, principalment), però tenen algunes particularitats:
– Solen durar més de 8-10 dies.
– El moc és sempre líquid i transparent.
– Són freqüents els esternuts seguits.
– Hi ha picor al nas o al paladar.
– En ocasions pot aparèixer tos, causada per les mucositats que baixen per la gola.
Com evitar la rinitis al·lèrgica
La millor manera de prevenir la rinitis al·lèrgica és evitar qualsevol contacte amb els al·lèrgens causants dels símptomes.
Si tens al·lèrgia als àcars:
- Procura fer una adequada neteja de la teva habitació i zones comuns. Fes servir l’aspirador i retira, si cal, moquetes, catifes i cortines, especialment de l’habitació, o els peluixos, si l’al·lèrgia la té un nen.
Si tens al·lèrgia al pol·len:
- Ventilar bé l’habitació uns minuts al matí a primera hora i mantingues les finestres tancades la resta del dia.
- Evita les sortides a camp, principalment els dies ventosos i assolellats.
- Fa servir ulleres de sol si tens conjuntivitis.
- Al cotxe, usa filtres de pol·len i tanca les finestretes.
- Si ets al·lèrgic a epitelis d’animals:
- Evita la presència de mascotes al domicili.
Es pot tractar?
La rinitis al·lèrgica ara per ara no té cura i, per tant, els qui la pateixen han d’aprendre a conviure-hi.
A més de les mesures per evitar els al·lèrgens, hi ha alguns medicaments que permeten alleujar els símptomes i millorar la qualitat de vida. Els més habituals són els antihistamínics i els corticoides nasals. També pots provar els rentats nasals amb aigua amb sal o sèrum fisiològic per destapar el nas. Consulta el teu farmacèutic.
Font: Guía práctica de salud SemFyC; Sociedad Española de Inmunología Clínica, Alergología y Asma Pediátrica

Com tenir cura d’un tatuatge
El tatuatge és, per a qui el porta, una forma d’expressió corporal, i representa la imatge que una persona desitja projectar cap als altres.
Si tu ets dels que van a fer-se un tatuatge, o ja ho portes, hauries de saber que aquesta obra d’art necessita cures, sobretot en l’època d’estiu.
T'indiquem les cures necessàries per mantenir el tatuatge
- Si estàs pensant en fer-te un tatuatge, recorda que l’estiu és el pitjor moment per fer-ho.
- Si el tatuatge és molt recent, has de cuidar-lo com qualsevol ferida de la pell, en cas contrari podria infectar-se i fer-se malbé.
- No treguis les crostes ja que això provoca més risc d’infecció.
- Per netejar el tatuatge acabat de fer (passades unes hores o dies), ho hauràs de fer amb un sabó neutre que pots adquirir a la farmàcia. Per assecar-lo, evita fregar amb la tovallola i fes-ho amb tocs suaus.
- Si el tatuatge és recent, no hauries de banyar-te ni a la platja ni a la piscina, i no has de exposar-lo al sol durant unes setmanes (per això l’estiu és el pitjor moment per fer-te un tatuatge).
- No utilitzis cremes protectores solars durant el temps de cicatrització. No obstant això, si el tatuatge no és recent o ja està bé cicatritzat, és aconsellable que utilitzis una crema solar amb un índex elevat de protecció (SPF 50). A la teva farmàcia trobaràs cremes d’aquest tipus, algunes de les quals són especials per a tatuatges.
- La crema protectora te la hauries d’aplicar al menys 30 minuts abans de l’exposició solar i hauries de repetir freqüentment l’aplicació mentre estiguis prenent el sol.
- És aconsellable l’ús de cremes hidratants, millor si tenen efecte cicatritzant. També n’hi ha d’especials per a tatuatges a la teva farmàcia, que evitaran que el tatuatge perdi color. El farmacèutic t’aconsellarà.
I recorda que, si tens algun dubte, el teu Farmacèutic @ pot aconsellar-te.
Fonts: mayoclinic.org; pharma 2.0
Walzer A. Tatuaje y significado: en torno al tatuaje contemporáneo. Revista de Humanidades, 24 (2015) 193-216

El que has de buscar en l’etiquetatge dels aliments
Les etiquetes dels aliments ens informen sobre els productes amb què s’ha fabricat l’aliment, com i quan s’ha de consumir i algunes dades de la seva fabricació. Dedicar uns minuts a llegir l’etiquetatge ens ajudarà a seleccionar millor els aliments que ens permetin, d’una banda, portar una dieta adequada, i de l’altra, prevenir malalties relacionades amb l’alimentació.
Quina informació has de buscar?
En general, serà obligatori esmentar les següents indicacions:
- Nom i descripció del producte.
- Estat físic en què es troba el producte o el tractament a què ha estat sotmès (en pols, congelat, fumat, etc.).
- Contingut net.
- Grau alcohòlic: s’indicarà només quan aquest sigui més gran en volum a l’1,2%.
- Ingredients: s’han d’enumerar en ordre decreixent de pes totes les substàncies, inclosos els additius alimentaris. S’han d’indicar clarament els ingredients que puguin causar al·lèrgia o intolerància.
- Informació nutricional: el valor energètic, i la quantitat de greixos, àcids grassos saturats, hidrats de carboni, sucres, proteïnes i sal.
- Data de durada mínima o data de caducitat.
- Condicions de conservació i d’utilització.
- Lot de fabricació: indica el conjunt d’unitats de venda d’un producte alimentari produït, fabricat o envasat en condicions pràcticament idèntiques.
- El nom o la raó social i l’adreça de l’operador de l’empresa alimentària.
- País d’origen o lloc de procedència.
Utilitza l’etiquetatge nutricional per escollir d’entre els productes similars el més interessant des del punt de vista nutritiu, encara que no vulguis compondre una dieta equilibrada fent ús de l’etiquetatge nutricional. Sí que és important conèixer el que consumeixes per poder-lo corregir en cas que la teva dieta no sigui variada i equilibrada.
Uns consells nutricionals simples
- Tria els aliments que tinguin la menor quantitat possible de sucre simple (glucosa, sacarosa).
- Són preferibles els aliments que contenen menys greixos. Evita «greixos animals» i «greixos vegetals». Millor l’oli d’oliva o gira-sol.
- Entre els aliments preparats, escull els que tenen menys sal i són més rics en proteïnes.
- En general, opta pels aliments amb menys additius i colorants.
Font: Fuente: https://cecu.es/campanas/alimentacion/Guia%20etquetado.pdf; Guía Práctica de Salud SemFyC.

Acné
L’acné és un problema cutani molt freqüent en les èpoques properes a l’adolescència, afectant sobretot a joves d’entre 12 i 20 anys. Els porus de la pell es taponen i s’acumula greix dins d’ells. Així, es formen els grans que apareixen fonamentalment a la cara i a la part superior del tòrax.
En termes generals podem classificar l'acné com:
- Comedonià: quan predominen els barbs i punts negres.
- Inflamatori: quan sobretot trobem grans vermells i / o amb pus.
- Nòdul-quístic: quan les lesions són més profundes, dures i de vegades doloroses al tacte.
L’habitual és patir un acné mixt, és a dir, que combini diversos dels tipus anteriors.
Es pot tractar?
El tractament de l’acné serveix per reduir el nombre de grans nous que apareixen i també per curar-los abans, però es pot trigar fins a 4 setmanes a notar la milloria. La col·laboració del pacient és molt important, s’ha de tenir paciència i no abandonar el tractament que hagi recomanat el metge.
Hi ha molts tractaments disponibles. El dermatòleg decidirà si el més convenient és un tractament tòpic, oral, o una combinació de tots dos, i si cal associar algun tractament potenciador com peelings, o tractaments més nous com làser, llum polsada o teràpia biofotònica.
De totes maneres, a part del tractament, hi ha un seguit de recomanacions bàsiques que serveixen per a gairebé tots els acnés:
- Realitzar diàriament una correcta higiene amb un netejador adequat, per eliminar bacteris que intervenen en l’aparició d’acné, i també per retirar l’excés de greix. Assecar-se amb suavitat sense fregar. Mantenir el cabell net i apartat de la cara, sobretot si és gras.
- No s’han de manipular les lesions, ja que així s’afavoreix la sobreinfecció, la formació de crostes i, en alguns casos, podem empitjorar el procés natural de cicatrització.
- Pot ser convenient exfoliar la pell per reduir l’aparició de barbs i facilitar la penetració dels productes de tractament tòpic. En casos de lesions molt pustuloses i exudatives (grans supuratius) s’aconsella no exfoliar fins que baixi la fase d’inflamació.
- Les restriccions dietètiques són controvertides. Els aliments grassos, com la xocolata, no produeixen acné i no cal evitar-los. De tota manera, si el pacient nota que empitjora quan pren determinats aliments grassos, pot restringir-los.
- Per a les dones: és millor evitar els maquillatges i cosmètics grassos perquè taponen els porus. Actualment, però, la majoria dels cosmètics disponibles al mercat són lliures de greix (oil free) o no comedogènics (és a dir, no tenen tendència a produir acné), de manera que no cal prohibir de forma sistemàtica l’ús de maquillatge , ja que pot ser un adequat sistema de camuflatge fins que millori l’aspecte de la pell.
- Per als homes: és probable que l’afaitat empitjori l’acné, per la qual cosa és millor evitar-lo. És recomanable esbrinar si va millor la màquina elèctrica o l’afaitat amb fulla.
- L’estrès és un factor molt important en l’acné juvenil. Tenir un aspecte desagradable acomplexa a l’adolescent, i aquest malestar al seu torn pot empitjorar les lesions d’acné. Per això, de vegades és convenient analitzar no només el problema dermatològic, sinó també el seu estat emocional.
- És normal que els medicaments que s’apliquen sobre la pell produeixin al principi irritació, enrogiment i cremor. S’han d’aplicar després de rentar-se i eixugar-se bé la cara. Es pot començar amb petites quantitats i fins i tot a dies alterns si irriten, i anar augmentant gradualment la quantitat.
Font: Guía práctica de la salud SemFyC; https://hospitaldenens.com/es/guia-de-salud-y-enfermedades/el-acne-juvenil/

Aftes
Les aftes són petites úlceres arrodonides o ovoides de la boca amb un fons groc o grisós, de vegades envoltades d’una àrea de color vermell. Solen presentar-se a l’interior de les galtes i llavis, sota la llengua, al paladar tou i les genives.
Es presenten a qualsevol edat, però sobretot entre els 10 i 40 anys, i més en les dones. Solen ser doloroses, però no són contagioses. Abans que aparegui el dolor pots notar una sensació de cremor o formigueig local.
El dolor disminueix en 7 o 10 dies i sol desaparèixer en 1-2 setmanes sense tractament. Les úlceres majors d’1 cm poden trigar a curar fins 3-4 setmanes.
S'han identificat una sèrie de factors que predisposen a la seva aparició:
- Físics, com els traumatismes locals que poden produir-se quan es porten dentadures postisses i aparells d’ortodòncia, o els deguts a petites mossegades de l’interior de les galtes o la llengua. També poden aparèixer després de manipulacions dentals o una neteja dental intensa.
- Químics, com l’ús de dentifricis amb lauril sulfat sòdic, el tractament amb determinats fàrmacs o l’abandonament del consum de tabac (d’alguna manera, la nicotina actua com a agent protector).
- Psicològics, com les situacions d’estrès.
- Endocrins, com l’embaràs o la menstruació.
- Nutricionals, com les deficiències de ferro, àcid fòlic o vitamina B12, o les al·lèrgies a determinats aliments.
Què pots fer?
- Evita els aliments àcids i els salats, així com els molt calents o molt condimentats i les begudes alcohòliques o carbonatades. També s’han d’evitar els aliments que produeixen arestes al mastegar-los, com galetes o patates xip. En alguns pacients, l’aparició d’aftes es relaciona amb el consum de certs aliments com fruits secs, marisc, xocolata, pinya o condiments com la mostassa, per la qual cosa en aquests casos s’ha d’evitar el seu consum.
- Mantingues una correcta higiene de la boca, dents i genives amb un raspallat correcte i l’ús diari del fil dental. Utilitza un raspall suau. Mantingues els raspalls dentals ben nets i canvia’ls com a mínim un cop cada 3 mesos.
- Fes esbandides bucals d’aigua amb sal o amb clorhexidina sense alcohol després de rentar-te les dents.
- Pots aplicar sobre l’úlcera una solució d’aigua oxigenada rebaixada a la meitat amb aigua per alleujar el dolor.
- Acudeix al menys un cop a l’any al dentista per fer una revisió bucodental.
- Consulta amb el teu farmacèutic. Hi ha productes sanitaris i medicaments d’aplicació tòpica que poden dispensar-se sense recepta. Estan disponibles en forma de solucions lleugerament gelificades (en col·lutoris o esprais) o formes sòlides per xuclar, així com preparats per aplicar directament sobre les aftes (gels de major viscositat o bastonets, que poden resultar útils quan es tracta d’un afta de fàcil accés ).

Lactància materna
La lactància materna és la forma ideal d’aportar als nadons els nutrients que necessiten per a un creixement i desenvolupament saludables en els primers mesos de vida. Després dels 6 mesos, la llet materna pot seguir sent una part important de l’alimentació, al costat d’altres aliments, fins als 2 anys.
La llet materna es digereix millor, protegeix el nen d’infeccions i al·lèrgies, facilita el contacte afectiu amb la seva mare i a més és més còmoda d’administrar i més barata.
Quina és la millor postura per alimentar el teu nadó?
Per facilitar que el nadó s’agafi al pit i el buidatge adequat del pit:
- Busca una postura en què et sentis còmoda. Les més utilitzades són: asseguda, amb l’esquena dreta i recolzada sobre un suport amb al menys un peu a terra o estirada al llit de costat, amb el nadó també de costat davant teu.
- Col·loca el cos del nadó en estret contacte amb el teu. El nas i el mentó han d’estar tots dos en contacte amb el teu pit i el caparró reposant sobre el teu avantbraç.
- És preferible que el nadó s’agafi espontàniament. Per això, has de col·locar-lo sobre tu, amb el mugró a l’alçada del nas i el mentó recolzat al pit. El nadó tirarà el cap enrere per buscar el mugró i obrirà la boca. És normal que necessiti diversos intents abans d’aconseguir agafar espontàniament el mugró. Dóna-li temps i no et precipitis a introduir-l’hi a la boca. Només serà necessari ajudar-lo si té dificultats.
- Si no s’aconsegueix agafar al pit espontàniament, hauràs de dirigir-lo. Subjecta el pit amb la mà en forma de C, lluny del mugró. En el moment en què el nadó obri la boca, has d’atreure’l cap al pit i mantenir subjecte el pit fins que comprovis que l’adherència és l’adequada.
Com pots cuidar els teus pits?
- Neteja bé els teus pits. Evita l’ús de sabons forts, alcohol o productes astringents, ja que ressequen la pell i poden produir irritacions o esquerdes en els mugrons i causar molèsties quan el nadó succioni.
- Humiteja el mugró amb la teva llet materna cada vegada que acabis d’alletar, i després deixa assecar a l’aire. D’aquesta manera, mantens una bona higiene, ja que la llet materna conté múltiples propietats antibacterianes i efectes cicatritzants.
- Pots fer servir discos absorbents que es col·loquen entre el mugró i els sostenidors si tens pèrdua de llet. Canvia’ls quan estiguin plens per evitar que la humitat produeixi esquerdes i generi bacteris. Els més recomanables són fets de material transpirable i els venen a les farmàcies.
- Fes-te massatges regulars al pit, ja que produeixen grans beneficis: faciliten la baixada de la llet i eviten l’obstrucció o congestió del pit, que pot produir la dolorosa mastitis.
- Fes servir sostenidors especials per alletar, ja que et faciliten treure el pit sense demora, i a més et donen el suport necessari per evitar els dolors d’esquena i altres molèsties que causa el pes del teu pit.
Fonts: Guía de Salud SEMFyC, Guía para las madres que amamantan https://www.aeped.es/sites/default/files/gpc_560_lactancia_osteba_paciente.pdf

Ulls secs
L’ull sec és una malaltia ocular molt comú (afecta el 30% de la població), que es caracteritza per una disminució en la quantitat o qualitat de les llàgrimes. És més freqüent en les persones grans, a causa de disminució de la producció de llàgrimes amb l’edat.
Altres factors de risc són:
- Canvis hormonals (adolescència / menopausa)
- Ús de lents de contacte
- Consum de fàrmacs antidepressius i antihistamínics (per l’al·lèrgia)
- Haver-se sotmès a una cirurgia ocular
- Factors ambientals (aire condicionat, calefacció, ambients secs o molt contaminats …)
- Alimentació (dèficit vitamínic)
- Malalties autoimmunes (artritis reumatoide, síndrome de Sjögren, fibromiàlgia …)
Els símptomes més habituals són: sensació de cos estrany o de sorra als ulls, irritació, coïssor, visió borrosa, llagrimeig o sensació de pesadesa, molèsties davant la llum brillant, i dificultat per obrir els ulls al matí. La detecció precoç de l’ull sec, mitjançant controls rutinaris a l’oftalmòleg, és important per actuar aviat sobre la seva simptomatologia i evitar les conseqüències que la malaltia pot comportar.
Què puc fer?
No hi ha cap tractament que curi de forma definitiva l’ull sec, però es poden alleujar les seves molèsties i prevenir lesions en els ulls seguint alguns consells de salut ocular.
- Higiene palpebral: és important tenir una bona higiene palpebral per eliminar l’excés de bacteris i de greix de les vores de les parpelles, la qual cosa pot empitjorar la qualitat de la llàgrima.
- Mesures ambientals: evita els ambients secs, amb calefacció forta o aire condicionat, usa humidificadors, utilitza ulleres per protegir els teus ulls del vent o del sol, i evita qualsevol irritant ocular (fum de tabac, el clor de la piscina).
- Evita les lents oculars: si no pots, has d’extremar les precaucions per evitar la sequedat ocular.
- Hàbits: hi ha hàbits perjudicials, com fregar-te els ulls. En canvi, hi ha altres hàbits beneficiosos per a la salut ocular, com fer descansos visuals cada 20 minuts o parpellejar freqüentment, sobretot si llegeixes, romans enfront de l’ordinador o veus la televisió durant molt de temps seguit.
- Suplements d’àcids grassos Omega 3: el seu consum en altes dosis ajuda a millorar la qualitat de la llàgrima i té un efecte antiinflamatori.
- Llàgrimes artificials: són gotes que s’apliquen a l’ull i que substitueixen les llàgrimes naturals. Hi ha diferents tipus de llàgrimes; utilitza les que no portin conservants. Poden aplicar-se diverses vegades al dia segons les teves necessitats. Si els ulls s’assequen durant la nit, pots aplicar-te una pomada lubrificant abans d’anar a dormir.
Consulta amb el teu metge o farmacèutic. Ells podran aconsellar-te el millor per a tu.
Fonts: Guía práctica de salud Semfyc; Instituto de Microcirugía intraocular https://www.imo.es/es/ojo-seco